Llum blava: conseqüències en la salut visual i risc fotobiològic
21 Jun 2022
És conegut que allò que anomenem llum visible correspon a les emissions electromagnètiques compreses entre un tram concret de longitud d'ona, concretament les emissions compreses entre 380 i 760 nanòmetres. Les longituds d'ona més curtes es corresponen amb les tonalitats blaves mentre que al límit oposat comptem amb les tonalitats més càlides i fins i tot vermelles.
Els trams de llum blava compleixen funcions molt importants, com ara ajudar-nos a diferenciar els colors a través d'una correcta reproducció cromàtica i saturació, o ajudar-nos a regular els ritmes circadians, que depenen del cicle nit-dia, en una emissió molt concreta que és la que estimula les cèl·lules ganglionars intrínsecament fotosensibles ( ipRGC), 480 nm. (Pots conèixer més sobre la il·luminació centrada en el benestar de les persones en aquest article).
La llum solar, a causa del seu espectre continu, conté una certa quantitat de llum blava, variable en funció del dinamisme al llarg del dia. Així com també podem trobar aquestes emissions a les fonts de llum artificial, com la tecnologia LED o la llum que emeten les pantalles de televisors, ordinadors o dispositius mòbils.
No obstant això, una sobreexposició a aquest tipus de llum pot tenir conseqüències negatives sobre la salut –el que es coneix com a risc fotobiològic– , especialment en la de nens i persones grans, que tenen més dificultats per filtrar les ones curtes. Per aquest motiu, hi ha una normativa per avaluar i regular les emissions de llum blava de les lluminàries, així com també hi ha solucions lumíniques per reduir les altes intensitats de llum blava .
Què és la llum blava?
Podem situar la funció de risc de la llum blava ( Blue Light Hazard ) a les longituds d'ona d'entre 380 nm i 500 nm. Aquí es produeix una alta emissió que s'anomena llum d'alta energia visible (HEV Light), i correspon a l'espectre de llum blava/violeta i blava. Abans d´aquesta zona de l´espectre, que és quan comença a ser visible, amb longituds d´ona més curtes, trobem els famosos raigs ultraviolats (UV).
En un entorn natural, la llum blava s'associa a una font de llum amb una radiància alta (intensitat de la radiació), com mirar directament el sol o la llum d'una soldadura.
La il·luminació LED no presenta radicació ultraviolada, però sí que conté una alta concentració de llum blava. De fet, un LED blanc típic funciona sobre la base d'un xip que produeix una alta emissió de llum blava, i diverses capes de múltiples fòsfors que permeten produir longituds d'ona més llargues.
Conseqüències de la llum blava a la salut visual
Les conseqüències de la llum blava a la salut de les persones és encara objecte d'estudi. De moment, la principal conclusió és que, en general, la llum blava és perjudicial si ens hi exposem de manera intensa i perllongada .
En aquest cas, segons especialistes en oftalmologia , la llum blava pot causar danys fotoquímics a la retina que, a la llarga, podrien estar relacionats amb malalties com la degeneració macular associada a l'edat (DMAE), comú en persones de més de 60 anys i que produeix pèrdua de visió o visió borrosa.
De la mateixa manera, la llum blava pot produir danys fototèrmics, similars, encara que a un nivell molt inferior als que provoquen els UV, per exemple, l'envelliment de la pell. Cal insistir, però, que estem parlant de conseqüències d'una exposició perllongada a la llum blava intensa.
La Comissió Internacional d'Il·luminació (CIE) va publicar el 2019 un comunicat per posicionar-se pel que fa als riscos de la llum blava. Hi apunta que l'ús del terme “risc de la llum blava” s'hauria d'utilitzar només quan es parli de risc fotoquímic per als teixits retinians associats a mirar directament fonts de llums brillants. Segons la CIE, encara que la llum blava pot resultar incòmoda a la vista i per això generar estrès, “ no hi ha evidència de cap efecte advers a la salut en éssers humans produït per exposició ocasional a la radiació òptica als límits d'exposició esmentats ”; aquests límits es recullen a la norma IEC/CIE 62471:2006.
La CIE i altres experts també criden l' atenció sobre l'exposició dels nens a la llum blava. La retina dels menors de 14 anys no està desenvolupada del tot, i com passa amb les persones grans, que solen perdre capacitat visual amb l'edat, tenen dificultats per filtrar aquest tipus d'ones. Per això, es recomana reduir a 10 nm els valors d'exposició a la llum blava per a nens.
Per aquest motiu, és important comptar amb solucions lumíniques adequades que redueixin les emissions nocives i que evitin una exposició perllongada amb la llum blava, especialment en espais destinats a usuaris sensibles. Això esdevé una qüestió clau a l'hora de plantejar la il·luminació dels espais educatius, hospitals, residències geriàtriques, així com qualsevol altre espai on els usuaris romanguin de forma prolongada, com a oficines.
Risc fotobiològic: què és?
El risc fotobiològic es refereix a les possibles conseqüències adverses que pot provocar la radiació de la llum a la pell i als ulls . Aquest dany fotoquímic que es pugui produir a la retina dependrà de la tecnologia utilitzada i l'exposició quant a temps i intensitat a què estiguem exposats a aquesta llum. Per aquest motiu hem de parar atenció als requisits lumínics centrats en la salut visual de les persones, recollits a la Norma EN 62471.
Normativa sobre avaluació del risc de llum blava
La norma IEC 62471 de la Comissió Internacional Electrotècnica (IEC) recull el mètode d'avaluació del risc de la llum blava a fonts de llum i lluminàries. Així, a partir d'aquesta norma, es pot classificar el producte segons el seu risc, i a cadascuna de les categories s'especifica el límit d'exposició on no hi hauria risc fotobiològic. Aquesta classificació divideix les lluminàries en quatre grups: Grup 0 (Exempt de risc), Grup 1 (Baix risc), Grup 2 (Risc moderat) i Grup 3 (Alt risc).
Solucions lumíniques per millorar la salut visual
Per tal d'assegurar el confort i millorar l'entorn respecte a la salut visual, esdevé imprescindible una elecció correcta de les solucions lumíniques que il·luminen un espai, abordant tres aspectes clau:
- Selecció tecnològica
- Confort visual
- Qualitat lumínica
Per aquest motiu, Lamp incorpora dins de la seva proposta tecnològica la tecnologia LED Wellbeing, integrada a moltes de les nostres lluminàries, i que té com a principal característica la reducció de les emissions de llum blava que es troben a la longitud d'ona de 450 nm, la més perjudicial, alhora que optimitza les emissions al voltant dels 480 nm, les que milloren l'estimulació circadiana i per tant la sincronització dels nostres bioritmes. Alhora aquesta tecnologia compta amb una excel·lent reproducció cromàtica, superior a 97 i un R9 major a 80. Sent una elecció tecnològica idònia per a aquelles aplicacions que persegueixen els màxims requisits quant al benestar de les persones.
D'altra banda, cal tenir cura de l'índex d'enlluernament, a través de correctes apantallaments com és el cas del downlight linear Ocult, i diferents solucions òptiques com el difusor Opal Confort o reflectors Tech ultraconfort desenvolupat per Lamp per a diverses famílies com Fil 45, Fil 35 o Lamptub 60, així com la integració d'òptiques a les nostres famílies de downlights com Kombic 100 i Kombic 150, que minimitzen l'enlluernament a través d'un control lumínic adequat. Finalment, les lluminàries classificades com a RG0, exemptes de risc fotobiològic, es converteixen en grans aliats per il·luminar espais centrats en la salut i el benestar de les persones, evitant fatiga i estrès visual, a més dels potencials danys esmentats anteriorment.