La il·luminació a la Bauhaus: racionalisme al servei del disseny
4 Jun 2019
El disseny d'estil Bauhaus va suposar un canvi de paradigma. En el centenari de la creació de l'escola que va revolucionar el món de l'art des del racionalisme i la funcionalitat, repassem el paper de la il·luminació de la Bauhaus dins dels seus plantejaments arquitectònics.
En el món de la decoració i el disseny d'interiors es parla molt de taules, cadires o lluminàries de disseny Bauhaus com a sinònim d'estil net i funcional, però què significa exactament aquesta referència?
L'escola Bauhaus obre les seves portes el 1919 a Alemanya amb una premissa revolucionària: la forma obeeix a la funció. El seu fundador, Walter Gropius, pretén eliminar la jerarquia de les arts a través d'una visió integradora de diferents disciplines com:
- L'arquitectura
- El disseny
- L'art
- I l'artesania
El pragmatisme de l'ideari de l'escola va suposar una revolució, la influència de la qual ha arribat fins a dia d’avui. Després de cent anys des de la seva creació, les aportacions de la Bauhaus continuen vigents, la qual cosa fa palès del calat que els seus plantejaments van aconseguir.
Segons els valors de l'escola, els artistes es converteixen en artesans capaços de produir els seus propis dissenys eliminant les fronteres entre les diferents disciplines.
D'aquesta manera, s'afavoreix una experimentació sense precedents que comportarà la introducció del disseny en la societat industrial. L'art es posa a la disposició de la societat, donant lloc a obres funcionals a la mesura del seu ús.
La il·luminació a la Bauhaus
Les obres arquitectòniques de la Bauhaus són el màxim exponent de la filosofia de l'escola. En elles s'aglutinen totes les disciplines artístiques per a crear edificis centrats en la funcionalitat i el disseny. Com no podia ser d'una altra manera, la il·luminació suposa un dels punts de major interès dins dels plantejaments arquitectònics de l'escola. Algunes de les aportacions més significatives són:
Walter Gropius
El fundador de l'escola és l'artífex de l'edifici més icònic d'aquest corrent: la seu de l'escola a Dessau, construït el 1925. Un edifici revolucionari que va incloure els últims avanços tecnològics i estructurals.
Seguint la màxima de l'escola en la qual cada disseny ha d'adaptar-se a la seva missió, la il·luminació de l'edifici es planteja des d'una perspectiva estrictament funcional. Així, les aules rebran una gran quantitat de llum natural a través de grans finestrals, mentre que els blocs d'apartaments compten amb finestres individuals que afavoreixen la privacitat.
A més, totes les lluminàries que es van incloure a l'edifici van ser dissenyades i construïdes en els tallers de metall de l'escola.
Ludwig Mies van der Rohe
Les línies pures i l'absència total d'elements ornamentals defineixen el seu estil arquitectònic. Racionalisme en estat pur en el qual la il·luminació té un paper protagonista.
El pavelló de l'Exposició Universal de Barcelona de 1929 constitueix una de les obres més representatives de l'arquitecte alemany. En ell es conjuga la il·luminació natural i l'artificial a través d'un mur translúcid que permet l'entrada de llum natural durant el dia i aporta il·luminació artificial a les nits.
La preocupació de l'arquitecte per la il·luminació es tradueix també a l'elecció de materials de construcció. Els pilars d'acer recoberts de crom creen un joc de contrastos que afegeix dinamisme a un disseny en el qual la llum delimita la frontera entre el pla horitzontal i el vertical. Aquest revolucionari plantejament serà un dels elements recurrents en l'estil de van der Rohe.
Marcel Breuer
L'arquitecte i dissenyador hongarès va ser un dels artífexs més importants en la fusió entre les arts que promovia l'escola. El disseny industrial es fon amb l'arquitectura de forma orgànica a través de tota la seva obra.
Les seves principals aportacions com a arquitecte corresponen al disseny d'habitatges en les quals posa l'accent, una vegada més, en la seva funció: edificis per a viure. En els seus dissenys busca incloure la naturalesa a la llar mitjançant patis vidriats que permeten l'entrada de llum natural a l'interior.
D'altra banda, Breuer és un dels creadors de lluminàries més prolífics de l'escola. Els seus dissenys senzills i funcionals, influenciats per l'estil Art Decó van aconseguir fama mundial gràcies al seu èxit a l'exposició d'Arts Decoratives que es va celebrar a París el 1925.
Le Corbusier
La il·luminació cobra una importància sense precedents en l'obra de l'arquitecte suís que considerava l'arquitectura com “el joc savi, correcte i magnífic dels volums sota la llum”.
Le Corbusier experimenta amb la llum per a crear textures i volums. Tant la llum artificial com la natural seran objecte d'estudi en els seus articles i projectes, com demostra el seu minuciós treball sobre l'ús de la finestra al llarg de la història de l'arquitectura. Des del punt de vista de la il·luminació artificial, l'arquitecte aposta per l'honestedat absoluta de les bombetes nues, d'acord amb els plantejaments minimalistes del seu estil.
El disseny Bauhaus a l'actualitat
En el centenari de la seva creació, el llegat de l'escola és inqüestionable. Bauhaus és sinònim de disseny amb majúscules i són moltes les peces que s'inspiren en els seus principis.
La funcionalitat i la senzillesa dels dissenys de la Bauhaus estan presents en els productes de Lamp a través de solucions d'il·luminació que combinen l'última tecnologia amb la filosofia racionalista de l'escola.
El màxim exponent de la filosofia Bauhaus dins del nostre catàleg. La seva concepció formal a càrrec del dissenyador Maurici Ginés, d’artec3 Studio, es basa en un disseny “essencial, universal, atemporal, intuïtiu i honest”, mentre que la seva versatilitat permet crear diferents ambients, la qual cosa la converteix en l'opció perfecta per a aplicacions de hospitality i retail.
La flexibilitat és la seva senya d'identitat. Una família d'elements d'il·luminació caracteritzada per la seva varietat de models i accessoris que s'adapten a tota mena d'aplicacions.
L'experimentació que caracteritza a la Bauhaus es materialitza en aquesta família de lluminàries que permet combinar les seves diferents parts per a aconseguir els millors resultats.
Un objecte de línies depurades amb inspiració arquitectònica. La seva geometria amb el patró de punts expressa la funció de dissipació que realitza.
Les geometries pures i volum compacte aporten un disseny racional i funcionalitat a la família amb les seves solucions lumíniques.