Des de la nostra organització li informem que la nostra pàgina web utilitza cookies per oferir els nostres productes i serveis així com recollir informació estadística. Si continua navegant, accepta la instal·lació i l'ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació a la nostra política de cookies.

Articles tècnics

Tornar

Eficiència Energètica en Projectes d'Il·luminació Interior

Aproximadament un 19% del consum d'energia a nivell mundial està destinat a la il·luminació. Aquest percentatge és molt més elevat si ens centrem en un edifici comú, a on pot arribar a representar fins a un 40% del consum.

La forma de reduir aquest consum no és renunciant a la quantitat ni a la qualitat de la llum ja que això afectaria al confort i al benestar de les persones, sinó que s'han d'usar sistemes d'il·luminació més eficients.

Aquesta eficiència dependrà de diversos factors. A continuació enumerem els més importants:

•    Disseny de la lluminària: tant el reflector com el cos de la lluminària han d'estar dissenyats de manera que es maximitzi el seu rendiment i s'aprofiti el màxim flux lumínic, sense oblidar el confort visual i evitar l'enlluernament molest.

•    Làmpada utilitzada: a l'hora d'escollir el tipus de làmpada a utilitzar hem de tenir en compte la seva reproducció cromàtica, la seva vida útil, la seva possibilitat de regulació i, sobretot, la seva eficiència energètica [lumen/Watt]. Alguns tipus de làmpades van etiquetades en relació a la seva eficiència, amb lletres que van des de l'A fins a la G.

•    Equips auxiliars: es limiten a les pèrdues màximes que poden tenir els equips. Mitjançant diverses directrius es prohibeixen equips electromagnètics amb pèrdues altes o moderades. La tendència és la substitució completa d'aquests equips per equips electrònics que ofereixen més avantatges i més estalvi energètic.

•    Sistemes de regulació i control: utilitzant sistemes de regulació que poden aconseguir un estalvi de fins el 60% de l'energia. Es pot regular en funció, per exemple, dels horaris d'ús dels diferents espais, de l'aportació de llum natural o usant detectors de presència.

•   Aprofitament de la llum natural: complementar la llum artificial amb la natural, o viceversa, avui dia es pot resoldre amb un sistema de regulació de la llum artificial en funció de la llum natural, ja que amb la llum natural aconseguim un estalvi energètic molt important en alguns casos.

•    Manteniment de la instal·lació: a mesura que passa el temps el rendiment de la instal·lació va disminuint ja sigui per la pèrdua de flux de les làmpades, per la baixada del rendiment de la lluminària degut a l'envelliment del reflector o per l'acumulació de brutícia. Per evitar en la mesura que sigui possible aquesta pèrdua d'energia seria necessari el disseny d'un pla de manteniment de la instal·lació. També cal fer un calendari de substitució de làmpades, segons la seva vida nominal, per reemplaçar-les. A pesar de què les làmpades segueixin funcionant, a partir d'aquest temps definit com a vida útil, el seu flux disminueix considerablement.

A nivell estatal s'han desenvolupat diverses normatives que tenen per objectiu limitar el consum energètic. En referència a la il·luminació interior, el Codi Tècnic de l'Edificació és el marc legal regulador de l'eficiència energètica a les instal·lacions d'il·luminació.

El CTE va ser aprovat pel Reial Decret 314/2006 del 17 de març del 2006 i neix amb l'objectiu de fer una edificació més sostenible marcant les exigències relatives a la seguretat i a la habitabilitat. Afecta a edificis d'ús residencial, comercial, docent, sanitari, esportiu, industrial i sociocultural.

Està estructurat en diversos documents bàsics que fan referència a temes de seguretat, estructures, climatització, etc. El més innovador és el que tracta sobre l'Estalvi Energètic (DB HE) amb l'objectiu de fer un ús més racional de l'energia necessària per aquests edificis incorporant criteris d'eficiència energètica i usant energies renovables. L'apartat HE3 és el que afecta a la il·luminació i és la primera normativa que fa referència a criteris energètics ja que, per exemple, a la UNE EN 12464-1 només es regulen els valors mínims per a la quantitat i la qualitat de la il·luminació en espais de treball interiors però no es té en compte l'eficiència de la instal·lació.

Per quantificar l'eficiència energètica en el CTE es defineix el VEEI (Valor d'Eficiència Energètica de la Instal·lació com:

VEEI
a on P és la potència total instal·lada, és a dir, la de la làmpada i la consumida pels equips auxiliars que siguin necessaris per al seu funcionament [W]; S és la superfície il·luminada [m2] i Em és la il·luminància horitzontal mitjana mantinguda [lux] i es defineix com aquella per sota de la qual no es permet que caigui la il·luminància mesurada a la superfície especificada independentment de l'antigüetat o de l'estat de la instal·lació. Aquest últim valor ha de ser com a mínim el que marquin les diferents UNE, per exemple, la citada anteriorment UNE EN 12464-1 en el cas de treballs d'interior. Aquests valors els obtindrem dels diferents programes de càlcul lumínic que existeixen al mercat i, per tenir en compte la depreciació que tindran les lluminàries i les làmpades amb el pas del temps, s'aplicarà un factor de manteniment al càlcul, normalment de 0,8 en el cas de les instal·lacions interiors estàndards. Aquest factor ens sobredimensionarà la instal·lació considerant aquesta pèrdua de rendiment passat un temps de l'inici de la instal·lació. Una vegada calculat el VEEI d'una implantació proposada en el projecte, amb una determinada instal·lació i distribució de les lluminàries, haurem de comprovar que aquest valor no superi en cap cas el valor límit marcat a les taules del CTE segons una classificació per diferents activitats.

Marta Culubret
Responsable del Departament de Projectes