Des de la nostra organització li informem que la nostra pàgina web utilitza cookies per oferir els nostres productes i serveis així com recollir informació estadística. Si continua navegant, accepta la instal·lació i l'ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació a la nostra política de cookies.

Articles tècnics

Tornar

Reial Decret 1890/2008: Eficiència Energètica per Instal·lacions d'Il·luminació Exterior

El dia 1 d'abril d'aquest any va entrar en vigor el Reial Decret 1890/2008, i les seves corresponents Instruccions Tècniques Complementàries, que va ser aprovat el 14 de novembre del 2008 pel Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç. Aquest Reial Decret, que com a tal és d'obligat compliment, s'emmarca dins del Pla d'Estalvi i Eficiència Energètica 2008-2011 del Govern espanyol com a estratègia, la nombrada E4 (Estratègia d'Estalvi i Eficiència Energètica 2004-2012), que estableix una sèrie d'actuacions dirigides a la millora del sistema energètic espanyol.

L'àmbit d'actuació d'aquest Reial Decret és a nivell estatal, però s'han de tenir en compte les diferents normatives autonòmiques i aplicar el cas més restrictiu entre els dos casos. En el cas de Catalunya, existeix el reglament 82/2005 d'Ordenació ambiental de l'enllumenat per la protecció del medi nocturn. Aquesta normativa regula els aspectes referents a la zonificació de Catalunya segons la protecció del territori en quan a contaminació llumínica: determina les característiques de les instal·lacions i dels aparells d'il·luminació en funció de les zones de protecció on estan ubicats i regula el funcionament de l'enllumenat segons les estacions i els horaris. També concreta els aspectes estacionals, els horaris, el manteniment i l'adequació de la il·luminació existent.

Els objectius principals del Reial Decret són:

•    Millorar l'estalvi i eficiència energètica dels gasos de l'efecte hivernacle. Les previsions afirmen que aplicant la nova llei l'estalvi energètic podria arribar a ser del 30% sense perdre qualitat d'il·luminació. Aquest percentatge és molt important si considerem que aproximadament un 50% de l'energia consumida en algunes ciutats correspon a l'enllumenat públic.0% de la energía consumida es la que corresponde al alumbrado público.


•     Limitar l'enlluernament lumínic o contaminació lumínica. Com a contaminació entenem l'enlluernament de la llum en el cel nocturn produït per la reflexió i difusió de la llum artificial en els gasos i en les partícules de l'aire degut a l'ús de lluminàries inadequades i/o excessos d'il·luminació. Per una banda, el mal ús d'aquesta llum és una despesa energètica innecessària i per l'altra, provoca trastorns en alguns animals i també impedeix l'estudi del cel des dels observatoris astronòmics..

•    Reduir la llum intrusa o molesta. Aquesta es defineix en el Reial Decret com la llum procedent de les instal·lacions de l'enllumenat exterior que dóna lloc a la incomoditat, distracció o reducció en la capacitat per detectar una informació essencial i per tant, produeix efectes adversos adversos en els residents, vianants i conductors. Un exemple clar d'aquesta llum molesta seria un farola sense cap tipus de pantalla o filtre ubicat davant de la finestra d'un habitatge.

El Reial Decret estableix les condicions tècniques de disseny, execució i manteniment que han de complir les instal·lacions d'enllumenat exterior, tant d'ús públic com privat, sempre que aquestes últimes afectin a la via pública. Les instal·lacions afectades seran les de més de 1kw ja perquè siguin noves o bé perquè són modificacions amb més del 50% de la potència instal·lada anteriorment. El Reial Decret també afecta segons la quantitat de lluminàries o bé segons les adequacions que s'hi hagin fet si l'Administració Pública ho considera necessari. Les tipologies d'instal·lació que contempla el Reial Decret són les del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, a on s'estableixen les condicions de seguretat per l'enllumenat exterior, a les seves Instruccions Tècniques ITC-BT 09 (carreteres, carrers, places, jardins, monuments...), ITC-BT 31 (piscines i fonts ornamentals) i ITC-BT 34 (instal·lacions temporals).

Per tal de poder assumir els objectius marcats, el Reial Decret comença definint una classificació energètica per les instal·lacions d'enllumenat partint de la següent fórmula:

E
A on S és la superfície il·luminada, Em el nivell mitjà de luminància considerant el manteniment previst, i la P de la potència activada total instal·lada, és a dir, tenint en compte el consum de les làmpades però també el dels equips auxiliars que es requereixen per al seu funcionament.

Comparant el valor obtingut a través del càlcul lumínic amb una sèrie de taules que trobarem a la ITC-EA 01, arribarem a tenir una classificació energètica de la instal·lació que va de la lletra A (més eficient) a la G (menys eficient). Remarcar que aquesta classificació serà de la instal·lació en conjunt, no de la lluminària, com pot ser el cas d'altres aparells elèctrics. Amb això queda clar que la intenció del Reial Decret no és només garantir un cert grau d'eficiència en el disseny de les lluminàries per part dels fabricants sinó assegurar que la projecció també tingui un cert criteri d'eficiència, il·luminant allò que és necessari i en la mesura justa.

En referència als paràmetres luminotècnics com la luminància (candela/m2), il·luminància (lux) o la uniformitat mínima, no és objectiu del reglament establir els valors mínims pels diferents tipus de vies o espais ja que aquests vénen definits en les corresponents normatives, com per exemple la normativa UNE EN 13201-1 per la il·luminació d'àrees de treball exterior, però sí limitar-los a un valor màxim que mai podrà superar en més d'un 20% els valors citats a les taules de la ITC-EA 02 del present reglament. Altres paràmetres (enlluernament i il·luminació de l'entorn, valor mínim de luminància en un punt, etc.) es marquen únicament com a valors de referència a tenir en compte però en cap cas són exigits en el projecte.

També es determinen les característiques energètiques de les làmpades, de les lluminàries i dels equips auxiliars. En el primer cas s'exclouen les làmpades que no compleixen un cert nivell d'eficiència, 65 lumen/ W en el cas de l'enllumenat viari i ornamental, prohibint d'aquesta manera l'ús de les làmpades de vapor de mercuri. Aquestes làmpades eren molt utilitzades fa uns anys, sobretot per la il·luminació viària. Actualment es creu que aproximadament una tercera part de les carreteres europees encara funcionen amb aquesta tecnologia tant poc eficient i tant contaminant. Per una banda, un primer pas és anar substituint les instal·lacions que encara utilitzen les làmpades de vapor de mercuri i canviar-les per làmpades de vapor de sodi d'alta pressió o per halògens metàl·lics.

Els equips auxiliars tindran una limitació de la màxima de potència consumida, segons el tipus de làmpades i la potència d'aquesta, tal com s'indica a la ITC-EA 04, també s'ajustaran els valors dels equips de làmpades fluorescents segons el valor marcat en el RD 838/2002.

Pel què fa referència a les lluminàries, han de complir uns rendiments mínims tabulats segons el tipus d'enllumenat i també es limitarà el flux que emet cap a l'hemisferi superior segons una classificació de la zona a on es localitzi la instal·lació per tal de protegir-la de la contaminació lumínica.

A part dels requeriments descrits, el Reial Decret exigeix uns sistemes d'accionament que s'encengui i s'apagui amb precisió a les hores previstes quan la lluminositat d'ambient ho requereixi. Aquests dispositius poden ser fotocèl·lules (només en el cas d'instal·lacions amb una potència inferior a 5kW), rellotges astronòmics o sistemes de regulació més centralitzats que garanteixin uns valors mínims i una flexibilitat segons les condicions específiques de cada moment amb la finalitat d'estalviar energia.

Com hem comentat anteriorment, el Reial Decret s'ocupa del disseny i de l'execució però també del manteniment de l'eficiència energètica de les instal·lacions, ja que aquestes es degraden amb el pas del temps, principalment per la reducció del flux de les làmpades i la brutícia que es concentra tant a la làmpada com a la lluminària. Per tant, s'ha d'establir un pla de manteniment que, mitjançant verificacions i inspeccions periòdiques, garanteixi que l'eficiència energètica estudiada en el projecte no es vegi disminuïda en cap cas.

Marta Culubret
Responsable del Departament de Projectes